La fotografia de Joan Martí, datada el 1874, mostra clarament com era la muralla de Mar en una època en què aquell indret no tenia la importància que avui li atribuïm. Encara no existien ni el passeig Colom ni el seu monument, i l’accés al port es feia pel Portal de Mar, punt escenogràfic que tancava el pla de Palau.
Aquest espai, envoltat d’edificis de pes polític i institucional, havia esdevingut el nou centre representatiu de la ciutat, substituint la plaça de Sant Jaume. En canvi, el front marítim oferia un aspecte pobre: unes façanes estrictament funcionals ofegades pel mur defensiu, i el carrer de Sota Muralla, un pas estret i fosc.
La muralla de Mar, la darrera a aixecar-se i també l’última a ser enderrocada, va ser fruit de la insistència del Consell de Cent, encara que sovint s’hagi atribuït a Carles I. El passeig que hi havia a sobre del mur, però, sí que gaudia de prestigi: era molt freqüentat pels barcelonins que buscaven aire fresc i espai lliure, així com per burgesos i artistes, que hi trobaven salut i inspiració davant la vista oberta de la mar.