La farola-bústia de Pau Claris i Aragó

Carrer Aragó/Pau Claris. (1913) Barcelona Coleccionismo.

A començaments del segle XX, al creuament de Pau Claris amb Aragó, hi va existir un fanal ben singular: la seva base era buida i funcionava com a bústia. Una peça curiosíssima, única a Barcelona, de la qual no s'ha trobat constància exacta de la data d’instal·lació, però sí de la seva desaparició, l’any 1913. Tot fa pensar que va ser una mena de prova que no va acabar d’arrelar.

La notícia de la seva existència ens ha arribat gràcies al dibuixant Manuel García Martín, que la va incloure en una de les tradicionals nadales de la Catalana, dedicada a la nostàlgia dels antics fanals de gas. En aquell repertori se n’enumeraven 36 models, classificats en quatre grans tipus: fanals de paret, de columna, candelabres i fonts.

Barcelona va adoptar la il·luminació pública de gas el 1841, poc després que es provés amb èxit a París. Aquell avenç tecnològic fou tot un esdeveniment: la Rambla es va encendre per primera vegada amb gas el novembre de 1842, i els cronistes descrivien la ciutat com si estigués en festa. L’efecte era tan espectacular que els antics fanals d’oli semblaven, en paraules d’un periodista, “moribunds”.

Aquella farola-bústia de Pau Claris, avui desapareguda, resumeix l’esperit d’una època: creativitat tècnica, voluntat d’innovar i un punt d’experimentació que sovint quedava en anècdota. A la primera fotografia de l’època encara s’hi distingeix un fragment de reixa a la dreta, que corresponia a la casa Nin.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 21 de julio de 1991.

Aragó (283-285) i Pau Claris (134). Casa de Carmen Nin i Tudó. A la dreta el Baixador del passeig de Gràcia-Aragó. (1902-1930) Barcelodona.

Aragó (283-285) i Pau Claris (134). Casa de Carmen Nin i Tudó. (1890) Barcelona Coleccionismo.