 |
| Montjuïc. Cementiri jueu abans d'iniciar les excavacions aqueològiques. (1945) Autor: Joan Francés Estorch. (AMB) |
Tot i que durant segles es va voler relacionar Montjuïc amb Júpiter, el nom prové en realitat de mons judaicum, “muntanya dels jueus”. No és un cas únic: també hi ha Montjuïcs a Vilafranca o Girona, sempre vinculats a presència jueva.
Des del segle IX la comunitat hebrea barcelonina hi va establir el cementiri, i famílies benestants fins i tot hi compraren terrenys per viure-hi. Però la destrucció del Call el 1391 marcà també el destí del recinte: saquejat i espoliat, les seves làpides es reutilitzaren en edificis de la ciutat —encara en podem veure fragments al Palau del Lloctinent.
Tot i les destrosses posteriors (fortificacions, camps de tir o fins i tot un parc d’atraccions), les excavacions de mitjan segle XX i del 2001 han permès recuperar centenars de tombes. Avui només coneixem una part del que fou un dels cementiris jueus més extensos d’Europa.
El 2009 fou declarat bé cultural d’interès nacional, un pas clau per preservar un patrimoni que ens parla d’una part oblidada —i massa sovint silenciada— de la història de Barcelona.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 29 de novembre de 2018.
 |
| Montjuïc. Cementiri jueu. (1945) Autor: Joan Francés Estorch. (AMB) |
 |
| Montjuïc. Part inferior del Cementiri jueu. (1945) Autor: Joan Francés Estorch. (AMB) |