 |
| Vista de l'edifici seu del Reial Club Marítim de Barcelona, amb el port i Montjuïc al fons. (1914-1930) Autor desconegut. (AMB) |
El 5 de juliol de 1914, un diumenge radiant, s’inaugurava la nova seu del Reial Club Marítim de Barcelona, amb presència de les autoritats i un públic nombrós. Després de la benedicció i la missa de campanya, la jornada va continuar amb regates de vela, rem i motor, i amb l’avarada del Parsifal, un iol de vuit remers únic a Espanya. A la tarda, un banquet va homenatjar el president del club, Rafael Morató.
L’edifici, obra d’Enric Sagnier, era el més gran del seu tipus i sorprenia per la seva forma, que l’imaginari popular batejà amb ironia com l’“ampolla de Calisay”. A dins hi havia salons, biblioteca, billars, gimnàs, restaurant i una torre mirador amb vistes espectaculars. A la planta baixa, l’hangar per a embarcacions, vestidors i dutxes.
El club, fundat el 1902 a partir de la fusió entre entitats de rem i vela, es consolidava així com a centre esportiu i social. Però la vida d’aquell edifici fou curta: el 1959, la modernització del Moll de Barcelona obligà al trasllat i el singular immoble de Sagnier ja havia estat enderrocat. Una pèrdua patrimonial de les que encara dolen.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 21 de juny de 2012.
 |
| Vista exterior del nou edifici del Reial Club Marítim, al Port de Barcelona. (1914) Autor: Frederic Ballell i Maymí. (AMB) |