Aquest carreró estret, que s’obre al Pla de Palau i condueix la mirada fins a la torre de Santa Maria del Mar, ofereix avui la imatge d’un passadís estret i ombrívol. Els edificis alts li donen un aire de túnel, molt diferent del que devia tenir en època medieval, quan les cases eren més baixes i l’espai respirava més amplitud. Malgrat això, el conjunt resulta visualment espectacular, com si el traçat del carrer hagués estat pensat expressament per emmarcar el campanar de la basílica.
En aquest indret s’hi van establir, ja abans del segle XII, els sabaters. D’aquí que la via fos coneguda originàriament com a carrer dels Sabaters o Sabateria Vella. Més endavant, quan el gremi es va traslladar al carrer Corríbia, el nom va canviar i adoptà el dels espasers, fabricants d’espases i armes blanques.
La producció d’armes a Barcelona era de gran renom. Ja al segle XIII les espases barcelonines es venien fora del país i es deia popularment: «Espasa de Barcelona, espasa bona». A més de les espases, els artesans de la ciutat elaboraven ballestes, fletxes, llançes, cuirasses i cascos. La fama fou tan gran que fins i tot el papa Innocenci II va arribar a prohibir l’ús de la ballesta per la seva capacitat destructiva, amb l’excepció de la lluita contra infidels.
Al llarg dels segles XIV i XV, monarques i exèrcits estrangers encarregaren grans quantitats d’armes a Barcelona. Les fonts documenten, per exemple, compres massives de sagetes per part de Castella o d’espases per part dels venecians. Tot plegat confirmava el prestigi de l’armeria barcelonina, que va perdurar durant segles.