 |
| Plaça Sant Jaume. Font de Sant Honorat, església Sant Jaume i Generalitat. (1806-1820) Autor: Alexandre Laborde. (INHA) |
La plaça de Sant Jaume, abans de ser-ho, no era gaire més que un simple encreuament de carrers. Al seu lloc hi havia un petit cementiri parroquial davant de la llotja de l’església de Sant Jaume, una de les més antigues de Barcelona, amb interior romànic.
La llotja servia de punt de trobada per mercaders i representants dels gremis, i també com a espai on els aprenents esperaven ser contractats o on els farmacèutics preparaven cerimònies de prestigi. Aquesta activitat constant feia que l’espai s’embrutés, cosa que va motivar la creació del càrrec municipal d'escombriaire.
Segons els cronistes antics, la llotja tenia cinc arcs gòtics i, entre les columnes, imatges de pedra dels sants Pere i Pau. La terrasseta estava decorada amb barana calada, gàrgoles i pinacles florejats, i a l’interior hi havia un gran fresc de Francesc Tramulles que representava la intervenció de l’apòstol Sant Jaume a la batalla de Clavijo.
El mur de l’esquerra, pertanyent a la casa del Veguer, havia perdut les almenes, les gàrgoles i els escuts heràldics de Catalunya i de la ciutat. La font gòtica, de caràcter similar a la que encara es conserva a Santa Maria del Mar, formava part del conjunt.
Tot això va desaparèixer amb la reforma de Josep Mas i Vila, que va permetre l’aparició de l’actual plaça de Sant Jaume.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 16 de setembre de 2006.
Més informació:
 |
| Dibuix d'Alexandre Cirici i Pellicer molt clarificador. |