Josep Guardiola i Grau va ser un indià fascinant. Després d’establir-se a Guatemala, es va dedicar al negoci immobiliari i al comerç d’exportació i importació, i fins i tot va tenir una plantació de cafè. Va ser accionista del Canal de Panamà.
En tornar a Espanya cap al 1860, Guardiola portava amb ell una filla, Lola, fruit d’una relació a Guatemala, mentre un altre fill es va quedar a terres americanes. Amb els seus guanys, va contribuir al seu poble natal, L’Aleixar (Tarragona), amb la construcció d’un hospital-asil, una escola per a nens desfavorits, el cementiri i altres obres d’interès públic.
Curiosament, Guardiola també era un home d’esperit inventiu: es va crear un idioma universal, l’Orba, que combinava català, italià, llatí, anglès i francès, i que havia de servir com a llengua franca per a viatgers i comerciants. L’any 1893 va publicar la Gramatika uti nove prata a París, finançant ell mateix l’edició.
Quan Guardiola tenia uns seixanta anys i vivia entre París, Barcelona i L’Aleixar, la seva filla Lola li va presentar Roser Segimon i Artells, una jove de Reus, que es convertiria en la gran hereva del seu patrimoni. Roser, a través del matrimoni amb Pere Milà i Camps, va entrar en la burgesia catalana i va adquirir un paper central en la història de la Pedrera.
El matrimoni es va establir finalment a la Pedrera, llavors al límit de Barcelona i Gràcia, i el patrimoni de Guardiola va servir per finançar l’obra de Gaudí. A més, va contribuir a la reconstrucció de la plaça de toros Monumental, inaugurada el 1916. Roser Segimon, que va sobreviure al segon marit, va mantenir la residència a la Pedrera i, segons la seva voluntat, va ser enterrada al costat del primer marit a L’Aleixar, demostrant la profunditat de l’afecte que li unia a Guardiola.
L’herència d’aquest indià va acabar deixant una empremta cultural i arquitectònica única, des de L’Aleixar fins a un dels edificis més emblemàtics de Barcelona.
http://www.tarragona-goig.org/tarraco_004c.htm