 |
| Execució pública a "garrot vil " d'Aniceto Peinador al pati de la Presó Vella de la ronda Sant Pau. Moment de l'acte en què la Confradia dels Desemparats abandona el lloc d'execució. Al fons l'escenari amb el condemnat. (1892) Autor: Ramon Faraudo Cortells. (AMB) |
El 12 de juliol de 1892, de bon matí, el pati de Corders va presenciar un nou ajusticiament. El reu era Aniceto Peinador, un enquadernador de 19 anys, condemnat a mort pel crim de Ramon Roig i Grau. L’execució, a càrrec del botxí Nicomedes Méndez, va ser seguida per una multitud àvida d’espectacle.
Els fets s’havien produït mesos abans. Enrique Benavent va engrescar els seus companys, Amadeo Puig i el jove Peinador —ja condemnat per furt—, a robar el rellotge d’or que lluïa l’amic Roig. La víctima va ser conduïda fins a una escala fosca del carrer Banys Vells, on l’esperaven emboscats. El pla inicial era un simple robatori, però la situació es va descontrolar. Entre la resistència i el pànic, Peinador va treure una navalla i va assestar punyalades mortals tant a Roig com al seu propi company Puig.
El magistrat va dictar sentència exemplar: garrot vil per a Peinador i divuit anys de presó per a Benavent. El condemnat, indignat, va maleir el seu còmplice: “Està malament que jo vagi al garrot! Però em dol més que jo hi vagi i no tu, el veritable causant de tot.”
El dia de l’execució, la processó sinistra va sortir de la plaça del Pi, amb els confrares de l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang escortant el reu fins al patíbul. La gernació, atapeïda i cridanera, combinava el morbo amb l’alcohol i els insults. No faltaven famílies que hi portaven les criatures, a les quals castigaven tot just en el moment de la mort per “ensenyar-los la lliçó”.
El Pati de Corders va veure encara altres execucions: Isidro Monpart (1892), Santiago Salvador (1894) i Silvestre Lluís (1897), aquest darrer, el darrer ajusticiat en públic. Aquell mateix any, un jove Ramon Casas va assistir a l’execució de Peinador amb els seus apunts a la mà. El resultat va ser un quadre impactant, que immortalitzà per sempre més la duresa d’aquells rituals de mort.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 4 d'octubre de 2012.
 |
| Pati dels Corders. Foto: Fernando Rus. Del llibre "Barcelona a la vista" (1890) |
 |
| Pintura de Ramon Casas. (Museu Reina Sofia) |