 |
| Tot i que la plasmació és un tant ingènua, evoca la magnitud de la catàstrofe patida a la Rambla en aquell final d'estiu de 1862. Font: Barcelona Coleccionismo. |
El 15 de setembre de 1862 Barcelona va viure la pitjor catàstrofe natural de la seva història. Una pluja torrencial va provocar gairebé mil morts, barris inundats i negocis destruïts. La Rambla va ser especialment afectada: les aigües van arrencar el paviment i arrossegar tot el que trobaven al seu pas.
No tot va ser culpa del temps. La ciutat estava en plena transformació amb el Pla Cerdà i s’havien començat a enderrocar les muralles medievals, que fins llavors havien protegit Barcelona de les crescudes de la Riera de Malla, que baixava de Sant Gervasi i Gràcia. A més, aquell estiu havia estat molt sec i calorós, cosa que va intensificar la força de la tempesta. En alguns punts van caure més de 200 litres d’aigua per metre quadrat.
Els efectes van ser devastadors: el Liceu, acabat de reconstruir després d’un incendi, va patir greus danys, els mercats i establiments comercials van quedar destruïts i fins i tot es van descobrir els fonaments d’antics edificis. Les pèrdues es van estimar en set milions de reals.
El testimoni de Hans Christian Andersen, que recorria el país i estava a Barcelona aquell dia, ens permet imaginar la magnitud del desastre: les aigües arrossegaven carros, mercaderies i fins i tot mobles, i la gent fugia aterrida davant la força del corrent.
Font consultada: La Rambla.
Fragment de Barcelona del llibre "Un viaje por España": https://cvc.cervantes.es/literatura/andersen/de_viaje/viaje_02.htm
 | |
|