Al jardí de la que fou la primera casa de l’Eixample —la de Manuel Gibert, on Isabel II va col·locar simbòlicament la primera pedra el 1860— s’hi va obrir el 1876 el teatre del Buen Retiro. Era un escenari modest, fet de fusta i amb poc aforament, però molt popular a l’estiu per la seva frescor i les entrades econòmiques.
Al principi hi convivien declamació i “ball estranger”, però aviat va esdevenir un referent del teatre català sota la direcció de Lleó Fontova, i fins i tot va competir amb el Tívoli. També s’hi estrenaren òperes i sarsueles, amb èxits notables.
El 18 d’abril de 1886 va tancar portes definitivament: l’Ajuntament havia decidit enderrocar-lo per obrir la nova plaça Catalunya. Durant un temps, l’espai es va reconvertir en una pista de patinatge molt concorreguda.
El seu propietari, lluny de rendir-se, va mantenir el nom i va obrir altres sales amb la marca Buen Retiro o Nuevo Retiro, encara que cap d’elles no va tenir una vida gaire llarga.
Aquells anys, la zona bullia d’escenaris: del teatre Ribas —després Eldorado— al Massini de rambla Catalunya o al Quevedo de Fontanella. El Buen Retiro, amb tot, queda com un dels episodis més curiosos de la història teatral barcelonina.