 |
| Exterior de les Reials Drassanes: muralla medieval i platja. Al fons la muntanya de Montjuïc. (1860-1869) Autor Franck. (AMB) |
Les Drassanes Reials són avui el conjunt gòtic civil més gran del món i un dels grans motius d’orgull de la ciutat. Costaria de creure, però durant dècades van estar amenaçades de demolició. Només un moviment ciutadà, iniciat als anys vint, en va salvar la destrucció i en permeté la transformació en Museu Marítim, inaugurat el 1941.
Els primers arsenals barcelonins s’havien aixecat vora la porta del Regomir, però ben aviat quedaren petits. Pere el Gran impulsà la construcció de les noves Drassanes, i el seu successor, Pere el Cerimoniós, les amplià a partir de 1378. El 1381 ja comptaven amb vuit naus, probablement sota la direcció d’Arnau Ferrer, i el 1390 ja podien acollir fins a trenta galeres. Martí l’Humà reforçà el complex i descartà traslladar el palau reial al final de la Rambla, preferint invertir en l’expansió naval.
Al llarg dels segles, les Drassanes van viure moltes vides: lloc on es va construir la nau capitana de Lepant, magatzem de pólvora durant la Guerra dels Segadors, caserna d’artilleria al segle XVIII i, més endavant, maestrança militar i llatzaret.
La seva salvació arribà el 1926, quan un article a La Vanguardia revelava el seu valor artístic i històric. El 1935 passaren a mans de la Generalitat i, després de la guerra, es transformaren en el Museu Marítim de Barcelona, tal com el coneixem avui.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. Desconec la data.
 |
| Impulsat per la Junta del Patronat de l’Institut Nàutic de la Mediterrània, i coincidint amb l’abandonament de les Drassanes Reials per part de les institucions militars que les ocupaven, la col·lecció especialitzada de l’Escola Nàutica de Barcelona va esdevenir la base del Museu Marítim. Foto: AFDB. |
 |
| Reconstrucció ideal de les drassanes reials de Barcelona, que mostra l'estat de les obres d'ampliació de la gran fàbrica de galeres de la segona meitat del segle XVI. La construcció es va iniciar durant el segle XIII sota el govern de Pere III d’Aragó i es va ampliar progressivament afegint nous coberts al pati nord-oest i fortificant la línia de costa amb un nou baluard per estendre i defensar la muralla marítima des del sud. Fet per a la revista històrica DespertaFerro Especiales "La Armada española I. El Mediterráneo, S.XVI". |