 |
| La plaça Nova. Rigau. Arxiu AFPN. |
La plaça Nova és un dels espais urbans més antics de Barcelona, documentada ja al 1355. Malgrat trobar-se inicialment fora muralles, aviat adoptà la fesomia de plaça, amb elements patrimonials d’origen molt antic. Les torres que donen pas al carrer del Bisbe conserven basaments romans del segle IV, mentre que la casa de l’Ardiaca s’alça sobre la muralla i mostra la seva façana posterior del segle XV. També hi hagué un pont, construït el 1614, que unia les torres fins al segle XVIII.
Un altre edifici destacat és el palau del Bisbe, d’origen medieval però reformat entre 1782 i 1784, que conserva les tribunes de fusta més antigues de la ciutat. La plaça ha estat escenari de funcions molt diverses: lloc d’execucions al segle XIV, punt de trobada de camàlics, espai de rifes, mercats i fires. De fet, els mercats setmanals actuals recuperen una tradició que es remunta a l’edat mitjana. També s’hi vincula la devoció a Sant Roc i hi tingueren activitat personatges i establiments destacats, com la farmàcia Balvey o la llibreria d’Eudald Puig.
Amb els segles, la plaça ha estat recollida per artistes i cronistes, que la mostraven com un indret tancat i ple de vida gràcies als carrers avui desapareguts. El seu nom, sorprenentment estable al llarg de més de sis-cents anys, és considerat una relíquia toponímica.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. Desconec la data.
 |
| Plaça Nova. (1809) Autor: Alexandre Laborde. (Atles de Barcelona) |
 |
| Vista de la Plaça Nova. Al fons, les antigues torres de la ciutat i un carruatge. (1847-1850) Autor: Onofre Alsamora i Peracaula. AMB. |