 |
| Carrer d'Aragó. A la cantonada, la Casa del Pueblo en construcció. A l'esquerra el Pont del Mico. (1906) Autor: Frederic Ballell i Maymí. (AMB) |
 |
| Jornada electoral. Grup d'homes a l'exterior de la Casa del Pueblo. Carrer Aragó/Casanova. (1903) Autor desconegut. (AMB) |
El Pont del Mico va ser una construcció modesta però necessària que s’alçà quan la via fèrria va travessar la superfície del carrer Aragó. L’objectiu era permetre que els vianants creuessin sense perill, sobretot arran dels nombrosos accidents que provocava el tren de Sarrià en passar pel carrer Balmes. El pont se situava a l’alçada dels carrers Casanova i Aragó.
El nom, tan peculiar, sorgí de la veu popular: uns gitanos que hi acampaven mostraven un mico ensinistrat de manera rudimentària per treure unes monedes, i aquell espectacle donà identitat al lloc.
Al xamfrà mar-Besòs s’hi aixecà després la Casa del Poble. Més endavant, al mateix solar, s’hi instal·là la primera fàbrica de la marca Frigo.
El Pont del Mico també està lligat a un episodi literari. El 1910, l’escriptor Pío Baroja, que havia carregat amb duresa contra Barcelona i els catalans als seus articles, acceptà el repte de repetir aquelles crítiques en persona. Ho féu en una conferència a la Casa del Poble, recollida després a Divagaciones sobre Barcelona. La revista satírica El Papitu en féu una crònica brillant:
“El senyor Baroja ha parlat amb duresa de les nostres institucions, de la nostra política, dels nostres homes i fins i tot dels nostres edificis i dels nostres carrers...”
I concloïa amb una ironia tan punyent com deliciosa:
“Senyor Baroja, què té a dir de les nostres mares?”
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 27 de novembre de 2008.
 |
| Pont del Mico. (1925-1926) Brangulí fotògrafs. (ANC) |