 |
| (1914) Foto de la que parla en Permanyer a l'article. Font: Barcelona coleccionismo. |
La plaça de Santa Anna, avui un nom gairebé fictici i sense numeració, havia estat un espai ampli i ben delimitat, amb la presència del convent de Montsió i la residència dels teatins de Sant Gaietà, que li donaven un aire monacal. Ja al segle XIV es construïren la font (1356) i l’abeurador (1357), i fins i tot s’hi celebraven justes i tornejos.
Amb el temps, es convertí en centre neuràlgic del transport: al segle XIX sortien d’aquí les diligències cap a Madrid i Esparreguera, així com tartanes i òmnibus cap a Sarrià, Horta o Sant Gervasi. El 1815 l’enrenou constant de carruatges arribà a obligar les autoritats a regular-ne l’activitat.
Malgrat les males olors i la presència de fems a l’estiu, la plaça estava envoltada de cases senyorials, com les dels Basora, Copons, Espanya, marquès de Marimon o el comte de Santa Coloma. També fou centre d’obradors artístics de tallistes, escultors i dauradors.
L’edifici més rellevant és la casa Bassols (avui al carrer Cucurulla, 4), d’origen renaixentista amb elements gòtics, com els relleus dels treballs d’Hèrcules. Tot i reformes posteriors, conserva l’encant històric d’un indret que evoca la Barcelona emmurallada i avui només sobreviu en el record del seu nom.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. Desconec la data.
 |
| Plaça Santa Anna (1920). Font: Barcelona coleccionismo. |
 |
| Avinguda Portal de l'Àngel, antiga plaça Santa Anna a partir del carrer Comtal, el que es veu a l'esquerra. (1880-1890) Autor: Antoni Esplugas Puig. (AMB) |
 |
| Fragment d'un plànol de l'any 1855. |
 |
| Plànol de l'any 1855 sense retallar. |