![]() |
Vista de l'antic "Jardin del General" prop de l'estació de França. Foto: Joan Martí. MNAC. |
Tot i que el primer jardí barceloní fou l’Hort Botànic de 1782, va ser el Jardí del General el que realment va cobrir un buit en l’espai públic. Creació de Francisco Javier Castaños, conde de Bailén i aleshores capità general de Catalunya, el jardí va obrir les seves portes entre 1815 i 1816 sota la seva supervisió. La seva ubicació, sota l’actual Passeig de Lluís Companys i entre els carrers de Fusina, Comerç i l’avinguda del Marquès de l’Argentera, va convertir aquest petit triangle verd d’uns 0,4 hectàrees en un lloc molt estimat pels ciutadans.
El jardí combinava l’elegància geomètrica francesa amb elements decoratius diversos: parterres florals, arbres de fruita, bancs de pedra, estanys amb fonts i escultures de marbre representant divinitats i valors com la Fidelitat, la Modèstia o la Senzillesa. També comptava amb glorietes que servien d’invernadors i de primer intent d’un zoològic modern, amb aus i animals exòtics que despertaven l’admiració dels visitants.
Ampliat l’any 1840 amb motiu de la visita d’Isabel II, el Jardí del General va patir després destrosses a causa de conflictes armats i, finalment, va desaparèixer el 1877, sacrificat per l’expansió urbana i la pressió immobiliària. Avui, aquest espai només perdura en la memòria i en els registres històrics, recordant-nos la importància d’aquests primers jardins en la vida ciutadana de Barcelona.
![]() |
Jardí del General. Detall. (1860) Autor desconegut. Col·lecció Jorge Álvarez. Barcelona desapareguda. |
![]() |
Plànol de 1840, sense retallar. |