Un dels accessos més importants de la Barcelona medieval era el que s’obria cap al costat del Llobregat. Des dels portals de la primera muralla gòtica —Portaferrissa i Boqueria— els camins confluiren al segle XIV en el portal de Sant Antoni, a partir de la construcció de la segona muralla impulsada per Pere III. Allà començava el camí de la Creu Coberta, l’actual avinguda Mistral.
El topònim prové d’una creu de terme aixecada al segle XIV en un promontori proper a l’encreuament amb el Paral·lel. Era una creu de pedra, artística i solemne, que més tard fou protegida per un templet amb columnes i capitells decorats amb figures de sants barcelonins i protectors. Aquell element monumental, que marcava límits de jurisdicció i acollia actes solemnes de benvinguda a reis i personatges il·lustres, es convertí en un punt de referència simbòlic per a la ciutat.
Al seu entorn s’hi alçaren forques —més aviat de caràcter testimonial que no pas executori—, molins de vent per moldre gra i un camí prou ample perquè hi circulessin diversos carruatges alhora. No és estrany, doncs, que al segle XVIII esdevingués també un agradable passeig arbrat per als barcelonins, fins que la inauguració d’altres vies com el Passeig de Sant Joan en va fer decaure l’ús.
La Creu i el seu templet, però, patiren diversos infortunis: quedaren malmesos durant la invasió napoleònica, foren arrasats pels constitucionalistes el 1823 i només un any més tard es reconstruïren amb una altra creu procedent del cementiri del Pi. Malgrat tot, aquesta darrera versió desaparegué definitivament l’any 1850.
Avui, la Creu Coberta ja no existeix, però el seu record resta viu en el nom d’aquesta antiga via que resumeix segles d’història, trànsit, cerimònies i memòria col·lectiva de Barcelona.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 31 de gener de 1999.
![]() |
Fossar del Pi amb la creu. (1796) Lola Anglada. (La Vanguardia) |