![]() |
Retrat d'Alejandro Antonietti. |
Entre les pàgines antigues de la premsa barcelonina, una signatura apareix amb discreció però amb una constància notable: Antonietti. Darrere d’aquest nom hi havia Alejandro Antonietti, un reporter gràfic que va deixar empremta en la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, tot i que avui gairebé no en queda rastre més enllà d’algunes fotografies i petites pistes documentals.
Dels cercles populars a la fotografia
La família Antonietti va arribar a Barcelona des d’Itàlia a mitjans de la dècada de 1870. Alessandro, el segon fill, va créixer al Districte Vè, envoltat de l’ambient del proletariat il·lustrat i la petita burgesia laica. Molt jove, es va interessar per la cultura i l’ensenyament, i va trobar en la fotografia una eina per documentar i transmetre el seu temps.
Els seus primers treballs estan lligats a Pau Vila i a l’Escola Horaciana, per a la qual va fotografiar excursions, activitats culturals i exposicions dels alumnes entre 1906 i 1912.
Reporter gràfic a la Barcelona convulsa
En paral·lel, Antonietti va començar a oferir els seus clixés a la premsa. El seu àlbum sobre la Setmana Tràgica el situa com a testimoni directe d’un dels episodis més intensos de la ciutat. La seva signatura apareix en capçaleres tan diverses com La Campana de Gràcia, La Hormiga de Oro, El Diluvio, La Tribuna, La Ilustració Catalana o Feminal.
El 1915 fins i tot col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya, però aquell mateix any decidí canviar d’aires i traslladar-se a Palma de Mallorca, des d’on va continuar venent fotografies de manera esporàdica, com les que publicà a la revista El Viajero.
Entre postals i galeries
Després d’uns anys viatjant i treballant en sèries de postals d’edificis i paisatges —com les que va fer pel nord de la península el 1919—, el 1920 tornà a Barcelona amb un nou projecte. Ja allunyat del ritme periodístic, Antonietti obrí el 1923 la seva pròpia Galería Fotográfica Antonietti, al carrer Banys Nous. L’espai, que inicialment combinava la venda de fotografies i serveis de retrat, es convertí aviat en punt de trobada per a exposicions pictòriques i fotogràfiques.
Recuperar la seva mirada
Tot i la seva presència constant a la premsa i en la vida cultural d’aquells anys, Antonietti ha caigut gairebé en l’oblit. Avui, les seves imatges ens retornen la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, amb els seus carrers, personatges i moments històrics.
Aquest recull de fotografies vol ser un petit homenatge a la seva feina i una invitació a redescobrir el llegat d’un fotògraf que va mirar la ciutat amb sensibilitat i curiositat.
Font consultada: Observatori de la Vida Quotidiana. Reporters Gràfics.
![]() |
Cap a missa a Nostra Senyora de Pompeia, 1914. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Habitació de Mossèn Cinto Verdaguer a Vil·la Joana, 1913. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Visita a l'Observatori Fabra, 1914. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Escola Mont D'Or, 1913. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Alumnes de l'Escola del Treball de Barcelona, 1925. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Actuació del cor de Mossèn Cinto Verdaguer al casal Gurgui, 1910. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Manifestació anticlerical a la Plaça Urquinaona, 1910. (Autor: Alejandro Antonietti) |
![]() |
Classe del professor Nebot a l’Escola Elemental del Treball, 1914. (Autor: Alejandro Antonietti) |