 |
| Fotos: Revista il·lustrada d'informació poètica. Número monogràfic dedicat a Rubén Darío i La Vanguardia. |
Una placa a la façana d’una antiga torre de vacances prop de la Ronda de Dalt recorda l’estada del poeta nicaragüenc Rubén Darío a Barcelona. L’autor de “Juventud, divino tesoro” va visitar la ciutat diverses vegades a principis del segle XX i hi va deixar una empremta profunda, tot i que avui gairebé no en queda rastre.
Darío va arribar a Barcelona amb la intenció d’establir-s’hi i el 1914 va llogar una torre al carrer Ticià, número 16, amb l’esperança de millorar la seva fràgil salut. La casa, amb jardí, hort i totes les comoditats modernes de l’època, li va semblar ideal. Als seus escrits, descrivia la vida tranquil·la que esperava portar-hi, envoltat de flors, gallines i cultius. La façana original ha sofert modificacions amb els anys, com la pèrdua de cornisament i balcó, i avui el carrer Ticià queda afectat per la Ronda de Dalt.
Durant la seva estada, Darío va mantenir una intensa vida social: visitava cafès com el Colón o Els Quatre Gats, passejava per edificis emblemàtics com La Pedrera i va establir amistats amb figures destacades del modernisme i la intel·lectualitat catalana, com Santiago Rusiñol, Antoni Rubió i Lluch, Pompeu Gener, Jacint Verdaguer o Joan Maragall. També s’interessava pel moviment obrer local.
Tot i la seva admiració per Barcelona, que descrivia com una ciutat dinàmica i oberta a influències europees, no va aconseguir consolidar-se professionalment a la ciutat. La Primera Guerra Mundial i la manca d’un treball estable el van obligar a retornar a Amèrica el 25 d’octubre de 1914. Va morir a Nicaragua menys de dos anys després, el 6 de febrer de 1916.
Font consultada: Meritxell M. Pauné. La Vanguardia. (20 de gener de 2017)
.jpg) |
| Casa on va viure el poeta Ruben Darío a Barcelona, al carrer Ticià del barri de Penitents. Fotos: Meritxell M. Pauné. (LV) |