 |
| Mercat de la Concepció. (1932) J. Domínguez. (AFB) |
Parlar del Mercat de la Concepció vol dir parlar també de la gènesi de l’Eixample. Fins a principis del segle XIX, Barcelona vivia encaixonada dins les muralles. Però amb la industrialització i l’augment de població, aquell espai esdevingué del tot insuficient. Com que fora muralles era zona militar i no s’hi podia construir, moltes fàbriques i habitatges van anar a parar a pobles propers, com Gràcia, Sants, Sant Martí o Sant Andreu. Els camins que unien Barcelona amb aquestes poblacions eren molt transitats: el camí vell de Gràcia, per exemple, és l’actual passeig de Gràcia, aleshores ple de camps i arbrades on els barcelonins hi anaven a passejar.
El 1854, durant un breu govern progressista, es van enderrocar finalment les muralles, un vell anhel de liberals i republicans. Pocs anys després, el 1859, el govern central va imposar el projecte d’Ildefons Cerdà, enfront del pla guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Tot i les polèmiques, aquell disseny acabaria sent reconegut com un model d’urbanisme europeu.
El pla Cerdà preveia illes quadrades amb xamfrans, edificació només a dos costats i interiors enjardinats, amb habitatges de poca alçada per afavorir la llum natural. També va planificar una distribució racional de serveis: esglésies, centres administratius i, sobretot, mercats, pensats perquè tots els veïns en tinguessin a prop.
En aquest context, el 1871 es va reconstruir l’església gòtica de la Concepció. I pocs anys després, el 1884, l’Ajuntament va adquirir els terrenys de l’illa veïna (Aragó/Bruc/València/Girona), propietat de l’advocat Joan Pla i Moreau, un dels grans propietaris de l’Eixample. Pla va cedir els terrenys per bastir-hi un mercat i, en reconeixement, se li va dedicar el passatge que travessa l’illa.
L’arquitecte escollit per al projecte va ser Antoni Rovira i Trias, el mateix que havia dissenyat el Mercat de Sant Antoni. La construcció, feta amb estructura metàl·lica per la Maquinista Terrestre i Marítima de Sant Andreu, s’inaugurà el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal. Als solars sobrants s’hi van aixecar també l’escola de cecs (més tard Conservatori de Música) i la Tinença d’Alcaldia del Districte IV.
El Mercat de la Concepció, batejat amb el nom de l’església veïna, es convertia així en un dels primers mercats de l’Eixample i en símbol de la nova ciutat que naixia més enllà de les muralles.
Font consultada: https://www.laconcepcio.cat/ca/historia
 |
| Interior mercat de la Concepció 1932. Foto J.Dominguez. (AFB) |