 |
| El jove Opisso va ser el model de l’àngel trompeter. (LV) |
Antoni Gaudí sempre defensava que l’art havia d’anar més enllà de la simple còpia de la realitat. Quan treballava a la Sagrada Família, va aplicar aquesta idea també a l’escultura: preferia modelar persones reals en lloc de reproduir-les mecànicament.
En aquest context hi va tenir un paper inesperat el jove Ricard Opisso, que amb només dotze anys va entrar al taller del temple gràcies a la influència del seu pare i a les arrels familiars a Tarragona. Tenia molt bona mà amb el dibuix, i això li va guanyar l’estima del mestre.
Quan va arribar el moment de crear l’àngel trompeter de la façana del Naixement, Gaudí va trobar en el rostre angelical del noi el model perfecte. Però l’experiència no va ser pas senzilla: Opisso, que començava a sentir-se atret pels ambients bohèmics dels cafès i teatres, topava amb la rectitud gairebé ascètica de Gaudí. Quan l’arquitecte va saber de les seves escapades nocturnes, el va fer agenollar i, amb to sever, li va etzibar un imperatiu: “Castifiqui’s!”
Així va ser com el jove Opisso va quedar immortalitzat en pedra: el seu cos i el seu rostre són els que avui dia encara podem veure en l’àngel trompeter de la Sagrada Família. Més tard confessaria que aquell procés de ser modelat li havia resultat tota una tortura.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (21 de julio de 2022)