 |
| Dona guarda-barreres dreta entre la caseta i la via del tren al pas a nivell del carrer Calàbria/Avinguda de Roma. (1903-1917) Foto: Frederic Ballell Maymí. (AMB) |
A principis del segle XX, el pas del tren pel carrer Aragó era una realitat que condicionava la vida urbana. A l’altura del carrer Calàbria, a tocar de l’actual avinguda de Roma, hi havia un pas a nivell vigilat per una empleada ferroviària que, amb autoritat, regulava el trànsit de vianants i carruatges. Aquesta feina, tot i semblar senzilla, era clau per a la seguretat.
L’origen d’aquesta infraestructura es remunta al 1882, quan es va decidir concentrar diverses línies fèrries en una trinxera oberta al llarg del carrer Aragó. Aquesta opció, afavorida per l’enginyer José de Echegaray, va evitar que els trens circulessin per la superfície.
Per facilitar el pas dels veïns d’un costat a l’altre de la via, es va construir un pont per a vianants conegut popularment com el pont del Mico, que connectava amb el barri del Ninot. Inicialment de fusta, més endavant es va reforçar amb formigó.
Aquest paisatge urbà tan característic deixava una forta empremta en la memòria dels viatgers, que sovint fixaven la mirada en la figura de l’empleada ferroviària. Una imatge quotidiana i, alhora, simbòlica d’una ciutat en transformació.
Una anècdota similar, però més pintoresca, es vivia al tren cremallera de Montserrat, on el guardabarrera Joan Jorba va aconseguir fer somriure els passatgers amb dos gossos disfressats que saludaven, provocant la pluja de monedes des dels vagons.
Font: Adaptació d’un article de Lluís Permanyer publicat a La Vanguardia (16.03.2023). Aquest text és un resum en català i no una còpia literal de l’original.