 |
| Exterior del mercat del Ninot nevat. Aquest era el paisatge que oferia aquell mercat ambulant abans de ser traslladat. (1895) Autor desconegut. (AMB) |
Quan avui passegem pel Mercat del Ninot és fàcil quedar-se amb la seva imatge actual, però costa imaginar que, fa més d’un segle, aquell mateix indret fos conegut com el “Gibraltar de Barcelona”. El nom no tenia res d’afalagador: feia referència al contraban que s’hi feia a finals del segle XIX.
El truc era senzill: el barri quedava just al límit entre Barcelona i la vila de les Corts, i això permetia introduir tota mena de productes més barats i sense pagar impostos, per després revendre’ls dins la ciutat a millor preu. Tot va començar amb tres tavernes, però de seguida es va escampar en parades improvisades al descampat dels carrers Villarroel i València.
I per què “Ninot”? Doncs perquè una de les tavernes del lloc tenia penjat un ninot a la façana, i ja sabem com funcionen aquestes coses: el nom popular va arrelar i es va acabar imposant.
Quan les autoritats van decidir posar ordre en aquell desgavell, el governador civil va aplicar una d’aquelles solucions pràctiques i a la vegada plenes d’ironia: va moure el mercat només uns metres més enllà, però ja dins del terme de Barcelona. Així quedava legalitzat, i de pas li van donar un nom seriós i progressista: Mercat de l’Avenir.
La idea no era del tot descabellada: Cerdà havia imaginat l’Eixample amb serveis bàsics repartits de manera equidistant —mercats, escoles, hospitals— perquè tots els veïns en tinguessin a prop. Tot i això, alguns residents reclamaven que el mercat es construís a la futura plaça Letamendi. Finalment, l’arquitecte Pere Falqués va convèncer l’Ajuntament de deixar-lo on era, i l’any 1901 es va comprar el solar.
El que sembla tan decidit sobre el paper, però, va anar per llarg: les obres no van començar fins al 1931, i la inauguració encara es faria esperar. Oficialment continuava sent “Avenir”, però entre la gent el nom de Ninot ja s’havia guanyat tots els cors.
Mentrestant, el mercat va sobreviure en forma d’una munió de barraques de fusta, amb sostres que feien patir només de mirar-los. Però malgrat la precarietat, el barri va fer seu aquell espai i la compra-venda hi era constant, com si fos una versió popular dels Encants.
Avui el Ninot és un mercat modern i animat, però conserva aquella memòria: un lloc que va néixer d’una barreja de picaresca, pragmatisme i vida de barri. Potser per això continua sent tan estimat.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (2 de març de 2023)