De la casa Baixeras a l’hotel Anglaterra i la seu de Telefónica

Casa Baixeras quan ja era l'Hotel Inglaterra. (1907) Autor: Lucien Roisin.

A la cruïlla entre la història urbana i la memòria arquitectònica de Barcelona hi trobem la trajectòria singular de la casa Baixeras, un edifici que va tenir tres vides ben diferenciades: residència familiar, hotel de prestigi i, finalment, seu corporativa.

Primera vida: la casa familiar

L’immoble s’aixecava al número 18 del carrer Fontanella i, amb la urbanització de la plaça Catalunya a finals del segle XIX, passà a tenir l’adreça de plaça Catalunya, 16 bis.

La casa fou encarregada per Manuel Baixeras i la seva esposa Carmen Felip. Baixeras era germà d’Àngel Josep Baixeras, l’enginyer que va idear un ambiciós projecte urbanístic per obrir la Via Laietana.

L’edifici va ser construït pel mestre d’obres Josep Marimon i Cot en estil eclèctic. Com era habitual en el seu temps, la planta noble es destinava a la residència de la família, mentre que els altres pisos s’aprofitaven per a lloguer. El conjunt constava de planta baixa, planta principal i tres pisos més.

La supressió de les muralles havia obert la possibilitat de noves construccions, i moltes famílies benestants van decidir aixecar habitatges propers a l’Eixample per escapar del vell nucli sobrepoblat.

Segona vida: del pis familiar al Gran Hotel Anglaterra

Quan Manuel Baixeras va morir el 1890, la seva vídua vengué la finca. El nou propietari fou Ércole Cacciami, que en reformà l’interior amb l’ajuda de l’arquitecte August Font.

El resultat fou la transformació de la casa en el Gran Hotel Anglaterra, inaugurat el 23 d’octubre de 1897. L’hotel disposava de 75 habitacions, ascensor, sales de lectura i menjadors amb capacitat per a prop de 80 comensals, a més de salons privats. La llum elèctrica arribava a totes les estances, un luxe en aquell moment.

Amb la urbanització de la plaça Catalunya, Cacciami encara hi afegí un gran saló de banquets amb espai per a més de 250 persones.

Tercera vida: de l’hotel Bristol a Telefónica

L’hotel canvià de mans i, a partir de 1917, funcionà sota el nom de Bristol, fins al seu tancament l’any 1926.

Poc després, un enorme cartell a la façana anunciava la nova etapa: la compra de l’edifici per part de la Compañía Telefónica de España, que hi establí una de les seves seus més representatives a la ciutat.

Font consultada: Jesús Fraiz Ordóñez. La Vanguardia. (26 de setembre de 2021)