La urbanització del carrer Balmes i la Casa Pérez Samanillo

Torrent de l'Infern abans de l'obertura del Carrer Balmes. (1890-1906)
Autor desconegut. (AMB)

La urbanització del carrer Balmes començà el 7 de novembre de 1907, fruit del consens entre les associacions veïnals liderades per Vicenç de Moragas i l’alcalde Domènec Joan Sanllehy, amb l’objectiu de convertir l’antiga riera en una gran via de l’Eixample. Tot i que les obres començaren ràpidament, moltes famílies benestants havien construït mansions als terrenys, i calgué expropiar diverses finques. Algunes, van tenir la sort de sobreviure, la més emblemàtica és la casa Pérez Samanillo, a la cruïlla de Balmes amb Diagonal.

L’edifici, propietat de Lluís Pérez Samanillo, germà de l’últim alcalde de Manila abans de la pèrdua de les Filipines, fou construït el 1910 per l’arquitecte Juan José Hervás Arizmendi i premiat per l’Ajuntament com el millor edifici de l’any. El 1935 es vengué part del jardí i durant la Guerra Civil es destruí el relleu del Sagrat Cor de la façana, obra de Manuel Fuxà. El Reial Cercle Eqüestre adquirí l’edifici i col·locà l’escut de l’entitat sobre el relleu original; la nova seu s’inaugurà el 12 de juny de 1950, amb salons, restaurants, auditori i instal·lacions esportives.

Durant la construcció de Balmes, La Vanguardia comentava la intensa activitat i les visites de personalitats com Francesc Cambó. La urbanització implicà eliminar el traçat en superfície del ferrocarril de Sarrià, i la prolongació fins al Tibidabo no es completà fins al 30 de desembre de 1953 amb quatre noves estacions: Plaça Molina, Pàdua, Putxet i Avinguda Tibidabo.

Font consultada: Jesús Fraiz Ordóñez. La Vanguardia. (14 de febrer 2023)