Durant segles, el crit de “Qui té roba per rentar?” era habitual als carrers de Barcelona. Les bugaderes d’Horta baixaven a la ciutat per recollir la roba de les famílies, en una tradició que s’inicià al segle XVIII i que perdurà fins ben entrat el XIX.
L’abundància de mines d’aigua d’alta qualitat va convertir Horta en un centre de safareigs públics que amb el temps es transformà en una autèntica indústria. Les dones feien la feina més dura, mentre que els homes aportaven l’aigua i buidaven els safareigs, que convertien el carrer Major en una claveguera a cel obert.
El calendari setmanal era estricte: dimarts i dimecres per rentar, dimecres i dijous per estendre i plegar, i divendres per lliurar la roba a les llars. Amb l’augment de la demanda es van habilitar punts de recollida repartits per la ciutat, des de la plaça de l’Oli o la Tapineria fins a la nova Dreta de l’Eixample.
La burgesia barcelonina valorava la cura de les bugaderes, que identificaven cada família amb inicials o fils de colors. Entre cants i xerrameques, l’ofici deixà empremta en el llenguatge popular amb dites com fer safareig o hi ha roba estesa.
Fonts consultes: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (08 de desembre de 2022)
Fotos: Vista dels safareigs i pous del carrer d'Aiguafreda. (1974) Autor: Rafael Costa. (AMB)
