 |
| La façana de l'antic convent de Jesús, reedificada a l'any 1825, a Gràcia. (Font: Parròquia Santa Maria de Gràcia) |
L’any 1427, sant Bernat de Siena envià a Barcelona el beat Mateu d’Agrigent per fundar un convent franciscà. Amb el suport del rei Alfons el Magnànim, les institucions de la ciutat i el mercader Bertran Nicolau, el projecte es dugué a terme ràpidament. El 10 de juny d’aquell any el mateix rei col·locà la primera pedra.
El convent s’aixecà a l’indret on avui hi ha el col·legi de Lestonac (carrers Pau Claris i Aragó) i ocupava també l’espai fins al passeig de Gràcia i Consell de Cent. El conjunt incloïa l’església, dependències, un hort i un cementiri. Arribà a tenir més de setanta frares i fins i tot acollí el capítol general franciscà de 1451.
El campanar era quadrat i acabat en forma piramidal; a la plaça del costat hi havia una fornícula amb el Nen Jesús i un gran dipòsit d'aigua construït el 1547 ple de peixos. El cementiri, amb arbres i parterres, serví sovint durant les epidèmies quan els altres fossars de la ciutat quedaven plens.
El setge de 1714 en destruí totalment el conjunt. Tot i ser reconstruït el 1722 i novament el 1817, fou repetidament arrasat, sobretot durant la invasió napoleònica.
El convent, però, deixà empremta: el 1778 el camí que passava a tocar seu rebé el nom de camí de Jesús. Finalment, el 1825, convent i església foren traslladats pedra a pedra a l’entrada de la vila de Gràcia, seguint el projecte de l’arquitecte Ramon Plana.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (10 de gener de 1999)
 |
| Catecisme a l'església de Santa Maria de Gràcia. (1915) (Font: Parròquia Santa Maria de Gràcia) |
 | |
|
 |
| Fragment d'un plànol de 1822 on situa el convent de Jesús. |
 |
| Plànol de 1822, sense retallar. |