Casa Golferichs, el xalet que el barri va salvar de l’enderroc

Casa Golferichs: Vista general de la façana de la casa. (1905) Autor desconegut. (AMB)

Si passegeu per la Gran Via, a l’alçada del número 491, segur que us crida tan l’atenció uns arcs apuntats en tons verdosos i marronosos que no semblen gaire propis d’un carrer tan sorollós. És la Casa Golferichs, coneguda popularment com el Xalet, una joia del modernisme que avui és centre cívic però que, de fet, va estar a punt de desaparèixer.

L’edifici es va aixecar el 1901 per encàrrec de Macari Golferichs, un comerciant de fustes exòtiques. L’arquitecte, Joan Rubió i Bellver —deixeble de Gaudí— va dissenyar una casa unifamiliar amb aire neogòtic i plena de detalls que recordaven el negoci del propietari: fusta, arcs i colors terrosos. No és estrany que aquell mateix any l’Ajuntament li concedís el premi al millor edifici acabat.

Per dins, la distribució era la pròpia d’una família benestant: dormitoris a la primera planta, cuina i servei a la segona, i una espectacular darrera planta sota la coberta, que avui s’utilitza per a concerts i activitats gràcies a la seva excel·lent acústica.

Però la història de la casa es va torçar. Durant la Guerra Civil fou confiscada i, després, venuda a les monges dominiques, que hi van obrir un col·legi i en van destrossar molts dels interiors. Ja als anys setanta, el xalet va quedar buit i el promotor Josep Lluís Núñez el va comprar amb la idea d’enderrocar-lo i aixecar-hi pisos.

Aquí és on entra en joc el barri. Els veïns i el Col·legi d’Arquitectes es van mobilitzar per salvar la casa i aconseguir que l’Ajuntament la protegís. La pressió va donar resultat: Núñez va haver de renunciar als seus plans i, finalment, el consistori la va adquirir, restaurar i reobrir com a centre cívic el 1989.

Gràcies a aquella lluita, avui encara podem gaudir de la Casa Golferichs. Més enllà del seu valor arquitectònic, és el record viu que, quan la ciutadania s’organitza, el patrimoni pot guanyar la partida a l’especulació.

Font consultada: Annalisa Palumbo. El Periódico. 26 de novembre de 2014.