 |
| (1860) Autor: Charles Clifford. (AMB) |
El 21 de setembre de 1860 la família reial va visitar Barcelona: Isabel II, el seu espòs Francesc d’Assís, el príncep Alfons –futur Alfons XII– i les infantes Concepció i Isabel. Fins a finals de mes es van allotjar al vell casal dels virreis, fet que ajudà a donar rellevància política i urbanística a aquell sector de la ciutat, en detriment de la plaça de Sant Jaume.
La ciutat es va engalanar amb ornaments, però l’obra més sorprenent fou un monument efímer ideat per l’Institut Agrícola de Sant Isidre. Era un obelisc aixecat íntegrament amb productes agrícoles: avellanes, nous, ametlles, olives, blat de moro, carbasses, fruites i flors. El coronament, en lloc d’una escultura, consistia en un feix de blat i cànem.
El conjunt va causar sensació i fou instal·lat al Pla de Palau, just davant la residència regia. La seva custòdia va recaure en pagesos de diferents províncies; de Tarragona, per exemple, n’era representant el reusenc Josep Marcó, conegut com Tet. La reina va elogiar l’obra i va rebre la comissió de l’Institut, presidida pel marquès d’Alfarràs, que es va fer retratar al peu de l’obelisc amb pagesos i joves barcelonines.
Durant aquella mateixa estada, Isabel II col·locà la primera pedra de l’Eixample. Un episodi que simbolitzava el començament d’una nova Barcelona, moderna i oberta, amb l’empremta curiosa d’un monument agrícola efímer que anticipava, en certa manera, l’esperit festiu i colorista d’artistes molt posteriors com Miralda.
Font consultada: Lluís Permanyer. 22 de setembre de 2002.