 |
| (1806-1820) |
A la vista del Pla de Palau, igual que en la de la Plaça Nova, Laborde fa un pas endavant en la seva mirada sobre Barcelona i ens introdueix cap a l’interior de la ciutat per captar dos espais que, a finals del segle XVIII i inicis del XIX, eren autèntics referents de la vida urbana. Es tracta, de fet, de les primeres imatges que deixen enrere la línia del port i el passeig marítim per posar el focus en la configuració urbanística del nucli més institucional de la ciutat.
El Pla de Palau apareix descrit com un escenari marcat per l’arquitectura monumental: d’una banda, l’edifici neoclàssic de la Llotja; de l’altra, el Palau de la Duana i el palau dels Capitans Generals, l’antiga Hala dels Draps, convertida en residència virregnal a partir de 1652. Aquests edificis administratius, vinculats a l’activitat comercial i al govern, donaven a la plaça un caràcter representatiu i consolidaven el seu paper com a autèntic centre urbà de Barcelona.
La Llotja és l’element que més protagonisme adquireix a la imatge. Es tracta de l’edifici neoclàssic més emblemàtic de la ciutat, projectat per Joan Soler i Faneca l’any 1772 i acabat el 1802. La façana, amb un porxo de columnes geminades i un cos superior coronat per un frontó triangular, responia plenament als models de l’academicisme francès. Malgrat la nova construcció, al seu interior es va conservar la sala de contractacions de l’antiga Llotja gòtica, una integració molt valorada per la seva qualitat arquitectònica. Aquesta decisió fou impulsada per la Reial Junta de Comerç, que havia pres possessió de l’edifici el 1771 en nom de la burgesia mercantil, després que l’immoble hagués estat utilitzat per l’exèrcit des del 1714.
La Duana Nova, situada al fons de la vista de Laborde, substituïa l’edifici anterior destruït per un incendi el 1771. Construïda el 1790 sota el projecte del comte de Roncali, ministre d’Hisenda de Carles IV, es caracteritzava per un estil decoratiu que combinava la pedra amb l’ús de l’estuc, oferint una imatge solemne i moderna de la fiscalitat vinculada al comerç marítim.
Font consultada: Atles de Barcelona. Autor: Alexandre Laborde. Anys: 1886-1820.